Mateu 8:28-34 BCI
28Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. 29Els endimoniats es posaren a cridar:
—Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora? 30Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. 31Els dimonis suplicaven a Jesús:
—Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. 32Ell els digué:
—Aneu-hi.
Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. 33Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. 34Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 8:28-34 BCI
Inspiració - 2025-07-02 Pregària diària
Els endimoniats és un nom que ens remet als exclosos del poble. Avui els classifiquem de moltes maneres, però els nostres estaments socials continuen sent excloents.
Jesús se’ls acosta i quan l’increpen hi estableix diàleg, els cura i els restaura en la seva dignitat perduda. Passarà amb els tolits, els cecs, els leprosos, les vídues, els pobres…
Al Regne de Déu hi cabem tots, és per a tots. I per això Jesús acull els més febles, als quals no es concedeix un lloc en la societat. Parlar del Regne és parlar d’inclusió, de compartir taula (Jesús la va compartir amb els borratxos i els pecadors), de fixar-se en els pobres.
I per això Jesús va resultar incòmode i li van demanar que marxés del seu país. Acollir els exclosos resulta incòmode, no és possible en les normes socials establertes.
Joaqui Salord sj