Mateu 9:27-31 BCI
27Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres!” 28Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor. 29Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe. 30I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga. 31Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 9:27-31 BCI
Inspiració - 2025-12-05 Pregària diària
Jesús en l’evangeli d’avui guareix dos cecs que el seguien demanant que se n’apiadés. Va ser quan va arribar a casa –probablement a casa de Pere, a Cafarnaüm– que es va dirigir a ells. Els preguntà si creien que ho podria fer, és a dir, si tenien fe en ell. Ells respongueren afirmativament. Aleshores Jesús els tocà i digué: «que es faci com heu cregut». I recobraren la vista.
Jesús ens mostra com és de sensible a les necessitats dels altres davant la petició d’ajut dels vulnerables i malalts. Només demana que es tingui prou fe per a creure en ell. Jesús s’aproxima als cecs, els toca. Tot un exemple a seguir per nosaltres. De lluny una persona necessitada no pot sentir-se acollida, no rep el nostre amor. Cal acostar-s’hi per a empatitzar o, millor, tenir compassió –com-padir-se–, patir amb ella, per a comprendre-la i deixar-nos tocar per la seva necessitat, trencant el mur de protecció de la indiferència. Fer voluntariats en llocs on hi ha persones necessitades omple el cor i dona sentit a la vida. És més el que es rep que el que es dona.
Senyor, augmenta la meva fe. Massa vegades vivim encegats per desitjos del món –aconseguir diners, poder, prestigi– i tancats en nosaltres mateixos i les nostres famílies i amics, i no som capaços de descobrir Jesús en els altres, especialment en els més vulnerables, pobres i necessitats. Ni fins i tot dins nostre, on Déu habita en el nostre centre. Demanem al Senyor que ens guareixi de la ceguesa del consumisme i materialisme i ens faci sensibles al patiment dels altres.
Joan Viñas Salas